La ciutat de Ceret és coneguda per les estades de grans pintors i escultors: el 1910 s'hi establí Manolo Hugué, amic de Pablo Picasso, el qual hi va estar el 1911, i més tard s'hi va unir Georges Braque, i el poeta Max Jacob. Del 1911 al 1914 Picasso hi va pintar moltes obres cubistes. Pel mateix temps també varen estar a la vila Juan Gris i Auguste Herbin. El 1919 els lituans Chaïm Soutine i Pinchus Krémegne, expressionistes, i el cubista André Masson. Més tard, Marc Chagall, Raoul Dufy, Albert Marquet i Jean Cocteau. El 1950 Pierre Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d'Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres. El 1953, Picasso va tornar a Céret, i va donar al museu més obres. El 1983 hi va anar a pintar Antoni Tàpies i se li va dedicar una sala del museu. El 1990 es va portar a Ceret un llenç de Picasso del període blau (el Retrat de Corina Pere Romeu). Aquest passat artístic és molt present a la ciutat gràcies a la seva quantitat de museus, galeries d'art i exposicions, així com en qualsevol terrassa no és especialment difícil trobar-se algú posant a prova les seves capacitats artístiques.

Els ceretans tenen el sobrenom d'els sac-i-corda. A més a Ceret se la coneix popularment com a la capital de la cirera.

Erigée en 1313 sous le règne du roi Sanç I de Majorque, cette fontaine originale par ses 9 jets est le symbole d'un territoire marqué par les révoltes : au 15e siècle, le roi Ferdinand II d'Aragon couronne la fontaine d'un lion emblème de la Castille. 
Après l'annexion de la Catalogne du nord à la France, on inscrit sur son socle la phrase : "Venite Ceretens, leo factus est gallus" (Venez Cérétans, le lion s'est fait coq) et pour renforcer l'emprise française sur la population locale, la tête du lion est tournée vers le royaume de France.
Depuis peu, après des péripéties de "féria", le lion a retrouvé son regard originel vers les terres dus sud.
Sur cette place ont été étudiés les termes du Traité des Pyrénées (1659)

Classé Monument Historique

Erigida en 1313 sota el regnat del rei Sanç I de Mallorca, la font que centra aquesta acollidora plaça, marcada pels 9 raigs dels que pren el nom, és el símbol d'un territori marcat per les revoltes.

Al segle XV, el rei Ferran II d'Aragó va coronar la font amb un lleó, l'emblema de Castella. Després de l'annexió de la Catalunya del nord a França arran del tractat dels Pirineus a l'any 1659, es va inscriure en el seu sòcol la frase "Venite ceretens, leo factus est gallus" (vingeu ceretans, el lleó s'ha fet gall) i, per reforçar la influència francesa sobre la població, el lleó fou capgirat i reorientat cap a França. Des de no fa pas massa, el lleó torna a mirar cap on ho feia originalment, cap a les terres del sud.